Peix espasa marinat amb samfaina

El peix espasa o emperador és un peix que no m'ha convençut mai gaire, força més melós que la seva cosina, la tonyina, però alhora amb un gust més aspre. La idea de marinar-lo, com es pot fer amb qualsevol peix, sorgeix precisament d'aquesta aspror, que també es redueix amb l'acompanyament d'una samfaina ben treballada i que, com a descuinats que som, explicaré tant bé com pugui. Tinguem en compte que una samfaina no és un sofregit.

Què necessitem?

Pel peix espasa

Un o dos talls de peix espasa per persona

100 cl. de vi blanc (1/2 vas)

100 cl. d'oli d'oliva (1/2 vas)

1 grill d'all

Orenga

Alfàbrega

Sal

Pebre

Per la samfaina

1 ceba

1 pebrot verd

1 pebrot vermell

1 carabassó

Carabassa (opcional i al gust)

150 cl. de tomàquet triturat

Sal

Pebre

Com ho farem?

1. El peix espasa

Recomano deixar el peix marinant-se força estona i només fer-lo al foc quan acabem la samfaina.

1.1 Farem una picada (amb un morter o una picadora) amb l'all, la orenga, l'alfàbrega, la sal i la pebre.

1.2. Hi tirem l'oli i el mig vas de vi blanc

1.3. Ho batem amb la batedora o simplement ho remenem molt ràpid

1.4. Deixem el peix espasa sobre una safata o plat fondo, hi aboquem amb una cullera la picada, assegurant-nos que tot el peix queda cobert o com a mínim la meitat, després ja el girarem. Hem de deixar el peix marinant-se ben bé una hora.

1.5. Passada l'hora o més, escalfem una planxa a foc més aviat fort

1.6. Passem el peix, tret directament de la marinada, només un moment per banda i banda, per marcar-lo (així evitem que els sucs es perdin) i després abaixem una mica el foc. De la mateixa manera que la tonyina o el salmó, aquest peix resulta més bo si el fem poc. El deixem uns minuts girant-lo tant poc com sigui possible (una volta ja n'hi hauria d'haver prou)

1.7. Enretirem

2. La samfaina

La tècnica és la mateixa que el sofregit, però la samfaina (o pisto) té una elaboració pròpia, de fet la samfaina pura només es compon de ceba, pebrot verd i pebrot vermell...

2.1. Tallem la ceba força petita i la deixem fent-se en una paella a foc baix

2.2. Tallem els pebrots verd i vermell, a talls petits, mentre es cuina la ceba, i els aboquem al foc. Remenem i salem.

2.3. Tallem la carabassa a daus petits (jo n'hi vaig posar, però la samfaina pura no en porta) i tallem el carabassó petit també. Quan la ceba i els pebrots comencen a entendrir-se, ho afegim. Salem i remenem.

2.4. Deixem fer-se una bona estona, uns 20 minuts a foc baix i hi aboquem el tomàquet triturat. Salem i remenem.

2.4. Uns 10 o 15 minuts més tard, la samfaina estarà feta. Si fos un sofregit podríem deixar-ho més estona, però en aquest cas se'ns desfarien la carbassa i el carbassó i no volem que això passi.

Posem la samfaina en algun motllo per fer-ho una mica més bonic, i un cop fet el peix, acompanyem.

Bon Profit!

Farcell d'espàrrecs amb pernil

Moltes vegades, va bé fer un entrant senzill i ràpid que quedi bonic i que doni la sensació que som menys descuinats del que realment som...

Què necessitem?

• Dos espàrrecs verds per persona
• Una llesca de pernil dolç (o cansalada o bacó) per persona
• Una fulla verda de porro (per exemple)
• Aigua molt freda

Com ho farem?

1. Netegem bé els espàrrecs

2. Els escaldem en una olla, un parell de minuts com a molt cada un

3. Els deixem refredar en un bol amb aigua molt freda (això és important perquè sinó la cocció segueix i els espàrrecs es farien massa i, per tant, es desfarien en els passos següents).

4. Tallem els espàrrecs, de dalt a baix, per la meitat, i cada meitat, en quarts

5. Embolcallem els espàrrecs amb la llesca de pernil dolç

6. Ho lliguem tot amb un llaç, fet amb la part verda del porro, tallada molt fineta com un fil

7. Passem el farcell per la planxa, fins que el pernil es dori

Bon profit!

Mousse de bonítol

Com anireu descobrint poc a poc, la presentació és un dels meus "plats fluixos", de manera que no us estranyeu ni us espanteu per fotos amb plats que, aparentment, resulten poc atractius. Tot el que penjo són receptes que he provat per primer cop i que, com a descuinat que sóc, em satisfà simplement acabar-les amb una pinta acceptable...

El plat d'avui, és una variació de la recepta de "mousse d'espàrrecs" que em van passar en Joan (www.guinarda.cat) i la Núria... És una recepta extremadament senzilla que dóna com a resultat un primer plat suau i que entra bé a tothom. Adjunto dues fotos, la de la presentació més bonica, no és meva, sinó dels qui m'han passat la recepta :p

Què necessitem?

Per la mousse

• Entre 300 i 400 grams de bonítol
• 4 ous
• Un pot de llet evaporada (tots els supermercats en tenen, tot i que amagada)
• Entre 60 i 75 grams de mantega (depèn de la quantitat de bonítol)
• Sal
• Pebre

Per la maionesa

• 1 ou (els més atrevits, feu servir només el rovell, però la possibilitat que es talli augmenta exponencialment al grau de descuinats que sigueu)
• oli
• sal
• suc de llimona

Com ho farem?

La mousse

1. Escorrem bé el bonítol, per evitar que resulti massa oliós, prement amb una forquilla sobre el peix damunt un colador.

2. Escalfem el forn a uns 180º, amb els dos focus encesos (a dalt i a baix)

2. Posem els ous, la llet evaporada i la mantega dins un bol gran. Hi afegim el bonítol ja escorregut. Ho salpebrem.

3. Amb una batedora ho batem bé, ha de quedar relativament espès.

4. La font que farem servir pel forn, la untem amb mantega al fons i pels laterals. Això farà que no se'ns enganxi.

5. Aboquem tot el que hem batut a la font pel forn i ho deixem que es cogui durant uns 45 minuts (amb un escuradents o un punxó, punxem la massa i si el punxó surt net és que ja està.

6. El traiem del forn i el deixem refredar.

7. El cobrim amb una mica de maionesa i adornem amb el que volguem.ç

La maionesa

1. Tirem l'ou en un pot alt, hi tirem un polsim de sal i una mica de suc de llimona

2. Comencem a batre i lentament hi afegim l'oli fins que quedi amb l'espessor que ens agradi.

Bon Profit!