dimecres, 25 de febrer del 2015

Pasta a la carbonara

Macarrons o espaguetis, o qualsevol altra pasta no farcida, pot anar acompanyada d'una bona salsa carbonara, que inicialment sembla molt fàcil (la versió light és amb bacó i crema de llet), però que té una mica més de tema que això. En el fons però, és una salsa senzilla i diferent a l'habitual bolonyesa. Com que som una colla de descuinats, farem els passos un per un, provant de no deixar-nos res.





Què necessitem?

Per la pasta ja en parlarem un altre dia, doncs podem fer-la nosaltres mateixos i queda més bona, i fresca del tot. En aquest cas, vaig fer servir pasta comprada. Farem servir una quantitat de 75 grams de pasta per persona, sigui quina sigui la pasta.


Per la carbonara:


  • un parell de talls de bacó fumat per persona
  • 1 ou per persona
  • uns 15 grams de parmesà, ratllat, per persona (no compreu el succedani!)
  • uns 15 grams de crema de llet per persona (seria més correcta parlar de cl, però jo vaig pesar-ho)
  • oli d'oliva
  • sal
  • pebre

Com ho farem?

1. La pasta

1.1. Mirem al paquet, si la pasta és comprada, el seu temps de cocció, i en traiem un minut per tal que quedi al dente.
1.2. Si la pasta és fresca, feta per nosaltres, amb entre 3 i 5 minuts la tindrem cuita
1.3. Posem a bullir aigua en una olla i quan bulli, hi tirem primer la sal
1.4. Afegim la pasta assegurant-nos que tota queda coberta d'aigua
1.5. Retirem la pasta quan toqui i l'escorrem
1.6. Ens desfem amb un bon ganivet de la part dura dels talls de bacó i després ho tallem tot a tires primes (sense passar-nos)
1.7. Posem el bacó a fregir en una paella gran, amb un rajolí agraït d'oli
1.8. Quan el bacó s'hagi daurat, hi afegim la pasta i baixem el foc al mínim per mantenir-ho tot calent mentre fem la carbonara.



2. La Carbonara

2.1. Batem els ous en un bol
2.2. Hi afegim la crema de llet, el parmesà, un xic de sal i una mica de pebre
2.3. Remenem amb unes varilles fins que ens quedi més o menys homogeni
2.4. Tira la carbonara a la paella on hi ha la pasta amb el bacó.
2.5. Remena bé per repartir bé l'ou, que s'impregni a la pasta i no es facin gromolls (quedaria com un "revoltillo" aleshores)
2.6. Deixa-ho només uns minuts, seguint remenant, i serveix.


BON PROFIT!




dimarts, 17 de febrer del 2015

Pasta de full amb crema i fruita caramelitzada

Si queda maco, la foto és impressionant, i si un és un descuinat i compra la pasta de full, també queda boníssim (encara no m'atreveixo a fer una pasta tant complicada, però tot arribarà). Són unes postres boníssimes, relativament fàcils de fer i que queden de meravella a taula.




Què necessitem?

Per la pasta de full:

Amb una mica de morro, o sense, comprem una pasta de full al supermercat.


Per la crema:

  • 1/2 litre de llet semidescremada
  • 125 gr. de sucre
  • 4 ous (només el rovell)
  • 25 gr. de farina
  • 25 gr. de midó de blat (maicena)
  • Mantega
  • Canyella en branca o en pols o vainilla en branca o en pols...


Per la fruita:

Va al gust, però jo hi vaig posar: maduixots, plàtan, kiwi i mandarina, així amb diferents colors queda millor.


Pel caramel:

  • 60 grams de sucre
  • 20 centilitres d'aigua


 Com ho fem?

La Crema:

1. En una olla avoquem la llet
2. Hi afegim allò que haguem triat per aromatitzar (canyella o vainilla, per exemple)
3. Ho fem bullir.
4. Mentre esperem que s'escalfi la llet, barregem en un bol els rovells d'ou, la farina, el midó i la mantega i ho remenem perquè quedi una pasta ben espessa.
5. Quan la llet comenci a bullir, l'apartem del foc, retirem les branques de canyella o vainilla, i l'anem afegint mica en mica a la massa, sense parar de remenar.
6. Quan la massa estigui homogènia, ho tornem a tirar a l'olla passant-la per un colador i ho escalfem una estona i deixem que torni a bullir (anem remenant perquè no s'enganxi).
7. Un cop ha bullit, ho enretirem i ho deixem refredar.


La pasta de full i la fruita:

1. Quan la pasta de full estigui feta (seguint les instruccions de l'envàs), hi tirem la crema, escampant amb una cullera o amb una mànega pastissera, que quedi ben repartit.
2. Damunt la crema, hi anem posant la fruita, ben tallada, de la forma que ens sembli més agradable
3. Posteriorment, hi tirarem el caramel (que ara explico com fer-lo)


El caramel:

1.  En una olla petita hi aboquem l'aigua (freda) i el sucre i ho posem a bullir fins que es va espessint (punt d'almívar).
2. Quan ja està fet (l'aigua ha agafat un color fosc), ho traiem i abans que es refredi i abans no s'endureixi ho tirem amb una cullereta per damunt de la fruita, que quedarà brillant un cop el caramel es refredi.




Bon profit!

Guacamole

Hi ha diferents versions sobre com fer aquest senzill plat d'origen mexicà, tot i que en general les bases sempre són les mateixes perquè, de fet, necessita només tres ingredients bàsics. Els descuinats però, necessitem repassar sempre els passos... És un plat que serveix per picar, o per primer plat, però cal menjar-lo poc després de fer-lo per tal que el producte principal no s'oxidi. I no el poseu a la nevera. Per la versió infantil, no passa res si ho tritureu tot abans de servir-lo, però és més bo amb els trossos sencers.



Què necessitem?

Pel guacamole:

  • 3 alvocats, més aviat madurs (però que no siguin d'aquells que prems i es deformen).
  • 1 tomàquet gran
  • 1 ceba mitjana
  • Suc de 1/2 llimona
  • Sal i pebre
  • Tabasco

Com ho fem?

El guacamole:

1. Obrim els alvocats amb un ganivet, i amb una cullera sopera traiem el pinyol i buidem la carn de l'alvocat, posant-la dins un bol.
2. Amb una forquilla, aixafem l'alvocat, no cal que el convertim en un puré total, només que quedi com una massa.
3. Quan ho tinguem pelat i aixafat, posem els pinyols per evitar que l'alvocat s'oxidi massa ràpid.
4. Tallem la ceba fina, sense passar-nos i l'afegim a l'alvocat.
5. Tallem el tomàquet a daus petits, podem treure'n abans les llavors o fins i tot pelar-lo, jo no ho faig, el poso sencer. L'afegim a l'alvocat i la ceba.
6. Afegim a la mescla el suc de la llimona, unes gotes de tabasco i sal i pebre al gust.
7. Ho remenem tot i ho servim a temperatura ambient. 


Allò ideal és acompanyar-lo de natxos, que podeu comprar en determinats supermercats o en tendes especialitzades en productes mexicans o de l'Amèrica Llatina. Recomano NO fer servir variants tipus "Dipas", doncs són massa poc neutrals, estan massa condimentats.



Bon profit!

dilluns, 9 de febrer del 2015

Timbal d'alvocats i llagostins confitats en llima

Aquest plat fred, que combina sabors i textures ben diferents, va resultar un èxit total quan el vaig fer, de manera que malgrat semblar senzill, el recomano amb ganes. Com s'anirà veient en aquest blog, sóc un fan dels alvocats! I com ja sabeu, com que jo sóc un descuinat, anirem pas a pas en la recepta!


Què necessitem?

Pels alvocats:

  • Mig alvocat per timbal
  • Un quart de ceba per timbal


Pels llagostins:

  • 3 o quatre llagostins per timbal
  • 2 llimes
  • Caramel (que farem nosaltres amb 25 cl. d'aigua i uns 75 grams de sucre)
  • Oli


Pels tomàquets:

  • Mig tomàquet per timbal
  • Sal
  • Oli


Com ho fem?

1. Els alvocats

Tinguem en compte que l'alvocat és una fruita difícil, en el sentit que massa verda no té gust de res i massa madura no val res. El normal és comprar-los relativament verds i fer-los servir al cap de dos o tres dies, quan comencen a ser tous i la seva pell deixa de ser verda per esdevenir marronosa. Recordem que és millor comprar les coses al comerç de proximitat, fruiteries i peixateries del barri, res de grans superfícies!

1.1.  Pelem els alvocats (els tallem per la meitat amb un ganivet i fem servir una cullera sopera per treure el pinyol i buidar la carn, en dues meitats).
1.2. Tallem els alvocats a daus petits i els reservem (millor deixar els pinyols amb l'alvocat tallat, així no s'oxida tant ràpid)
1.3. Tallem la ceba molt petita i la barregem amb els alvocats (procurant que no se'ns destrossin, remenem amb cura)


2. Els tomàquets

2.1. Escaldem els tomàquets (això és, posar-los en aigua bullint només uns 10 o 20 segons) i els pelem
2.2. Quan ja siguin freds, amb una cullereta en buidem les llavors
2.3. Buits, els tallem a daus petits com hem fet amb l'alvocat, i en un bol els amanim amb oli i sal i els reservem.


3. Els llagostins

3.1. Pelem i netegem els llagostins (frescos!)
3.2. En un bol, hi posem els llagostins i els banyem amb el suc d'una llima. De tant en tant movem per assegurar que tots queden ben xops. Ho deixem macerar.
3.3. Preparem el caramel de llima: en una olla petita hi aboquem l'aigua (freda) i el sucre i ho posem a bullir fins que es va espessint (punt d'almívar).
3.4. Quan ja està fet (l'aigua ha agafat un color fosc), ho traiem i abans que es refredi, hi tirem el suc de mitja llima i remenem abans no s'endureixi.
3.5. Traiem els llagostins macerats i els posem en un plat. Aboquem escampant bé, el caramel per damunt els llagostins
3.6. Escalfem l'oli en una paella (una cullereta o dues si hi ha molts llagostins)
3.7. Amb l'oli calent però no massa (cremaria el caramel), hi tirem la barreja de llagostins i caramel de llima
3.8. Al cap de pocs minuts (uns 3 o 4), havent girat els llagostins a mig procés, enretirem del foc i deixem refredar.


4. El timbal

4.1. Amb un motllo rodó, posem una primera capa, la més quantiosa, dels alvocats tallats a daus i barrejats amb la ceba
4.2. Al damunt hi posem una capa del tomàquet, també a daus i amanit
4.3. Per sobre el tomàquet, posem tres o quatre llagostins sencers, pelats i nets i confitats (també es poden tallar, però queden més macos sencers)
4.4. Traiem el motllo



Bon Profit!


Tiramisú

És força difícil trobar un tiramisú adequat a les preferències de cadascú. Hi ha pastisseries o restaurants que el fan massa espès, d'altres massa líquid, d'altres amb un excés de crema de mascarpone o pel contrari amb uns melindros massa gruixuts. Sovint es passen de sucre o es queden curts de cafè... No, jo no sóc un expert en fer tiramisú, però si en tastar-lo a tot arreu on el trobo. Com que "qui vulgui estar ben servit, que es faci ell mateix el llit", doncs...

En aquesta recepta, és important mesurar les quantitats! Com que entenc que tots per aquí som una mica descuinats, anirem passet a passet... El tiramisú és un pastís de melindro, mascarpone i cafè, bàsicament, però cada cosa tractada d'una forma concreta per tenir un resultat que a mi em fascina.






Què necessitem?

Pels melindros:

2 ous (clara i rovell per separat)
60 grams de sucre
60 grams de farina
Sucre glacé

Per la crema de mascarpone:

350 grams de formatge mascarpone
3 ous (només el rovell)
80 grams de sucre
25 centilitres d'aigua (una tercera part del sucre)

Pel xarop de cafè:

60 grams de sucre
60 centilitres d'aigua
125 centilitres de cafè
10 centilitres de licor d'amareto

Cacau o xocolata ratllada


Com ho fem?

1. Els melindros

1.1. Trenquem els ous i separem les clares dels rovells, posant cada cosa en un bol diferent.
1.2. Batem les clares a punt de neu (de dalt a baix, deixant entrar aire) amb una batedora manual
1.3. Hi afegim el sucre i remenem molt suaument per tal que el punt de neu no se'ns desfaci
1.4. Hi tirem els rovells i repetim el pas anterior
1.5. La farina ve ara, i també remenem amb molt de compte fins que ens quedi una bona massa, densa i cremosa
1.6. Posem la massa dins una mànega de pastisser
1.7. Amb la planxa ben calenta (però sense que surti fum), anem deixant caure la massa formant cercles sobre la planxa (si la idea és fer un macropastís per després tallar a trossets, deixem caure la massa de manera uniforme per tota la planxa)

1.8. Deixem cinc minuts i els girem, cinc minuts més (això dependrà de com de densa hagi quedat la massa, a més densa més alt serà el melindro i necessitarà més temps per fer-se; a menys densa, més prim i per tant més aviat estarà fet).
1.9. Els traiem del foc i els posem en una safata, allà hi escamparem sucre glacé per damunt

2. La crema de mascarpone

2.1. Separem els rovells de l'ou i els posem en un bol.
2.2. Tirem el sucre en una olla petita, amb l'aigua freda (allò important és que hi hagi el triple de grams de sucre que de centilitres d'aigua, és a dir, proporció 1-3 a favor del sucre)
2.3. A foc mitjà ho deixem fer, veurem que la combinació va adquirint diferents textures, nosaltres volem fer allò anomenat pasta bomba, que serà després que es faci l'almívar i per tant abans que el caramel (quantes coses es poden fer només amb aigua i sucre!). Per saber si està feta, en tenim prou en treure'n una mica amb una cullera i deixar-ho caure en un got d'aigua moooooolt freda, si cristal·litza, ja ho tenim, hem de retirar-ho de seguida o se'ns passarà. Atenció: NO REMENEU EN CAP MOMENT, deixeu que faci...
2.4. Tirem la pasta bomba al bol on teníem (o hauríem de tenir) els rovells dels ous i batem fins a refredar-se la pasta bomba
2.5. Suaument, hi tirem el mascarpone i anem remenant mica en mica

3. El xarop de cafè:

3.1. Val, hem de fer el mateix que per la pasta bomba, però només fins a l'almívar. És a dir, ho deixarem bullir (el sucre amb l'aigua) una estona menys que al fer la crema de mascarpone. 
3.2. Quan veiem que la cosa comença a espessir-se, ho traiem del foc i deixem que es refredi
3.3. Hi aboquem el cafè i l'amareto i durant una estona, remenem. Quan estigui fred quedarà força líquid però molt endolcit, és el que volem.


4. El tiramisú:

4.1. Emborratxem els melindros amb el xarop de cafè
4.2. En un recipient per a forn, fons, hi posem una capa de melindros borratxos
4.3. Damunt la capa de melindros, hi posem una bona dosi de crema de mascarpone
4.4. Una segona capa de melindros emborratxats i una segona de crema
4.5. Escampem cacau en pols o xocolata ratllada pel damunt i ho posem a la nevera. 


BON PROFIT


 

Mandonguilles de bacallà amb picada d'ametlles

Comencem forts aquest bloc amb una de les receptes que més feina porta (tot i que ja en vindran de més complicades), però que alhora millor resultat dóna. Les mandonguilles de bacallà van venir de no saber què coi fer amb unes safates de bacallà dessalat que havia comprat. En aquest blog, intentaré explicar els passos per fer-ho un a un, com si els que ho llegiu, com jo, fóssiu una mica descuinats.
El primer pas, sempre, és preparar tots els ingredients, posar-los ordenadets sobre el marbre de la cuina després d'haver-los pesat (si és que resulta imprescindible pesar) o mesurat.